Història de la geganta Marina

Hola de nou! 

Avui us fem arribar una recepta casolana cuita a foc lent, en la que l’ingredient principal és la il·lusió; us deixem amb la història de la nostra estimada geganta Marina de la mà de les seves creadores. 
Esperem que us agradi! 

La geganta Marina fa temps que la teníem al cap, però no va ser fins a mitjans de curs de l’any passat que va començar a prendre forma. Amb el Xavi, a casa, havíem comentat que seria fantàstic tenir una geganta a l’escola dels nostres fills; i, finalment, en una de les reunions de l’AMPA, vaig verbalitzar aquesta idea. 

La proposta va ser ben rebuda entre els pares i mares presents en aquella reunió, i la nostra tresorera, la Txell, va dir que es podia separar un petit raconet per subvencionar la seva fabricació. Això sí, tal i com es diu a l’AMPA, 'qui té la idea, l’ha de dur a terme'; així que ja em podia afanyar a posar en marxa aquell projecte... 

Com en aquest món la unió fa la força, vaig decidir demanar a unes quantes persones que s’embarquessin amb mi en aquest propòsit. L’equip que vàrem fer va resultar fantàstic i la geganta per fi ja és una realitat! En un inici, la Núria - mare de la Lia de 1r i de la Duna de P3 -, la Dolors - mare de la Berta de 1r - i jo - mare de l’Ot de 1r - vam començar a donar voltes pel poble per agafar idees dels gegants i gegantons del poble; els gegantons del Bergantí, els gegants del Masnou, els gegants de l’escola Ocata i de les Escolàpies. Tota informació era poca per unes inexpertes com nosaltres. 

I cap a mitjans de maig, vàrem posar fil a l’agulla. La Núria, tot i el seu suport moral, ens va haver de deixar per la gran quantitat de feina que tenia. La Dolors i jo vam estar fent l’esbós de l’estructura de la nostra futura geganta, a la que ja vam anomenar Marina de forma natural; de Marinada, havia de ser Marina, oi? 

La Rosa - presidenta dels bastoners del Masnou 'Ple de Cops' - ens va facilitar les mides del gegantó del Bergantí. Amb això, i dos o tres dies de petites reunions entre nens corrent per aquí i per allà, finalment ens vam decidir. Amb el nostre projecte a la mà, vam demanar-li a l’Anselmo, el fuster de la Kennedy, que ens fes l’estructura. Cap a mitjans de juny ja la teníem! Ara només faltava posar-nos a treballar. 

Però és clar, volíem que la geganta fos de l’escola, i que els nens i nenes la sentissin seva... 

El Xavi va tenir la idea de proposar que fossin els nens els qui dibuixessin com volien que fos la geganta. Li vam comentar al Santi - el director de l’escola -, i en pocs dies ja teníem tot un recull de dibuixos! Els nens d’infantil van ser els encarregats de votar quins dibuixos preferien, i nosaltres amb els tres més votats vam començar a treballar. 

La cara era segur que l’havia de fer la Dolors. Ja sabíem que era molt bona, doncs ella ha estat fent els darrers anys el carnestoltes de l’escola: i són fantàstics! 

Entre ampolles de casa, una base de fusta i papers de diari, la vaig ajudar a fer l’estructura interna. La resta va ser cosa seva, i sort!, perquè ens ha sortit una geganta amb una cara preciosa! 

 

El vestit era una altra cosa... i aquí va aparèixer la Vanesa - mare de la Martina de P5 -. La Vane ha començat fa un temps a vendre peces fetes per ella - motxilles, pitets, buffs, mantes... -, i jo, que estic enamorada dels seus dissenys, li vaig preguntar si volia participar. A les darreres reunions ja havia estat participant, així que no va ser gens difícil implicar-la com la que més. Entre les dues vam estar pensant què necessitàvem, quines teles s’avenien millor... La botiga ‘Ribes i Casals’ i una dependenta increïble ens van ajudar moltíssim. 

La resta ha estat temps de feina conjunta. La Dolors a casa seva, i la Vane i jo juntes, amb l’ajuda puntual però vital de la Carmen - àvia del Paul de 1r i de l’Eric de P4 -, hem anat treballant durant l’estiu i la tardor per tenir-la preparada per la Castanyada. La Susana - mare de l’Ona de 1r i de l’Ada de P4 -, quan ja ha estat quasi acabada ha donat un cop de mà amb confecció de les mans. Han estat tardes intenses i cansades, però meravelloses. 

 

La geganta, finalment, va sortir del menjador de casa nostra el dijous 30 d’octubre. I es va presentar el dia 31, com ja sabeu, a ritme de tabals i gralles - gràcies LLuïsa, Gisel·la, ... i molts altres grallers i tabalers del Masnou-. 

Ara que ja tenim la Marina, pensem que cal acompanyar-la amb una colla gegantera, nens i nenes, pares i mares de l'escola, amb tabalers, grallers i gent disposada a fer-la ballar. Esperem poder-la treure a ballar pel poble molt aviat. 

Visca la geganta Marina! 

                                                                                                                                                                                                    Meritxell Garcia Chapa

Si voleu veure totes les fotos del com es va fer la geganta i de la festa de presentació, entreu a la galeria fotogràfica clicant sobre la imatge de la Marina que teniu a continuació...